Projectes

Bratia, la banda barcelonina, neix de la necessitat del contrabaixista serbi establert a Barcelona, Ivan Kovacevic, d’unir dos mons musicals en una trepidant proposta. L’infinit món sonor dels països balcànics i l’energia, sobrietat i precisió del jazz manouche unificats pel nomadisme de la música gitana crea un còctel explosiu que no deixa ningú indiferent…

Com un dels pilars de l’emblemàtica banda Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, Kovacevic, amb l’experiència acumulada durant anys en més de 35 països, juntament amb els seus dos companys de batalla, el percussionista grec Stelios Togias i el violinista tarragoní Pere Nolasc Turu, s’embarca en aquesta aventura formant un quintet amb dos guitarristes curts en el llegat de Django Reinhardt. El mallorquí Biel Ballester, artista que fa anys que arrasa escenaris arreu del món amb el trio sota el seu nom, i Victor Paradis, de procedència canadenca, jove promesa que en poc temps s’ha convertit en un imprescindible de la música a la capital catalana.

Tradicionalment, Barcelona ha presentat grans big bands de jazz i swing durant molts anys. Des de principis dels anys 70 hi ha hagut molts músics i arranjadors que van quedar seduïts per la potència i l’estil versàtil característics d’aquesta formació. Però, fins ara, cap d’ells no s’havia endinsat profundament en el blues o el rhythm’n’blues. La Barcelona Big Blues Band, liderada pel contrabaixista Ivan Kovacevic, aplega un grup de grans músics que creen un so enèrgic capaç de ser salvatge, cru i sofisticat alhora. En els seus arranjaments, Kovacevic aplica tota l’experiència i el criteri que va adquirir tocant en petits combos i també com a gran admirador de la música R&B de primers temps. El resultat final és un so potent i impetuós, en la línia de bandes com T-Bone Walker o Johnny Otis.

Després de tres anys de concerts increïbles, trobades musicals inspiradores, nombroses gires i 21 països visitats, la BGKO evoluciona i, a partir del novembre del 2015, es transforma en la Barcelona Gipsy balKan Orchestra. Després d’aquests anys de feina i descoberta sentim la necessitat d’eixamplar l’horitzó de la nostra direcció artística. No obstant això, seguim molt interessats en la música klezmer, però volem orientar la nostra inspiració cap a un gènere musical més ampli. La música balcànica és, per a nosaltres, un conjunt de tradicions musicals i una cultura multiètnica que van més enllà de les seves fronteres geogràfiques, que s’alimenta de totes aquelles tradicions històriques que han habitat alguna vegada aquestes terres: jueus asquenazites i sefardites, gitanos, otomans, àrabs…

El trio de Bernat Font va fer la seva primera actuació el febrer del 2009. Des d’aleshores, han ofert concerts per tot el territori català i altres localitats d’Espanya i han fet tres gires per Sèrbia. Actualment el trio té tres discos al mercat, que han rebut molt bona resposta tant del públic com de la crítica. El seu primer treball discogràfic (“The Shout”) va guanyar el premi Enderrock com a millor nova proposta de jazz del 2011, i la cançó “Big 3” va ser inclosa a la pel·lícula “Song for Marion”. El trio el completen Martí Elias a la bateria i, al contrabaix, Ivan Kovacevic fins al 2013 i actualment Joan Motera.

Los Mambo Jambo és la banda instrumental creadora del ‘Sonido Jambofónico’, una barreja salvatge de rock&roll, rhythm&blues, surf i swing interpretada sota una perspectiva contemporània. El seu estil és producte de la conjura dels seus quatre components, figures emblemàtiques de l’escena del rock&roll i el jazz a Espanya: Dani Nel·lo (saxo), Dani Baraldés (guitarra), Ivan Kovacevic (contrabaix) i Anton Jarl (bateria).

El quartet neix a finals del 2009 a Barcelona. La música instrumental és un llenguatge universal i Los Mambo Jambo s’uneixen amb la vocació de llançar una proposta directa i intemporal, una invitació que connecti amb qualsevol persona a qualsevol lloc del món. A dia d’avui, Los Mambo Jambo tenen publicats tres àlbums i quatre 7’’, un d’ells en col·laboració amb el cantant nord-americà Barrence Withfield.

Hi havia un temps en què el jazz escopia foc per la boca, carregava de fum l’atmosfera i ballava amb el clink dels glaçons banyats en destil·lats que foradaven el fetge.

Més que música era un cop de puny a l’ordre establert, un anhel de vida i llibertat que s’expressava sense concessions de cap mena.

Enèrgic, intens i vital estava destinat a sacsejar el nervi emocional i fer pujar la temperatura del cos mentre l’ànima dels seus intèrprets cremava a l’infern. No era una qüestió estètica ni formal, que també, sinó més aviat l’exaltació de la immediatesa. Gaudir del moment com si fos l’últim i transmetre’l com si fos el primer. Les passions més baixes i els sentiments més nobles formaven una sola peça en la conversa d’aquell ritme en pur entusiasme. Totes aquestes sensacions i moltes altres emocions que tenen difícil transcripció escrita són les que carreguen de raons i credibilitat la proposta honesta i contundent de 5 spots.

Lazy Jumpers és un quartet resident a Barcelona de blues i rhythm&blues reconegut internacionalment com una de les millors bandes de blues i rhythm&blues actuals. Avalen el seu nom, la seva discografia i la seva experiència en directe.

• Veu i harmònica BLAS PICÓN
• Guitarra MARIO COBO
• Bateria DAVID GARCIA
• Contrabaix IVAN KOVACEVIC

DISCOGRAFIA

**1.»Comin’ On Like Gangbusters | ***Discogràfica El Toro 2007* **2.»Bad Luck, Turn my Back on You» El Toro R&B | Discogràfica El Toro 2005
3.Somebody tell that woman | **Discogràfica El Toro 2003
**4.LITTLE RACHEL & THE LAZY JUMPERS – There’a anew miss rhythm in town | **Discogràfica El Toro 2006

The Nu Niles es van formar el 1996 i des d’aleshores no han parat de fer música. Van començar la seva carrera com a banda de rockabilly en el seu concepte més pur, quan aquell estil semblava anar contra qualsevol moviment musical i possiblement era l’estil més underground del moment. Actualment l’estil de la banda conté ingredients de pur rock and roll , rockabilly , surf , punk , ska , tex-mex o spaguetti western aconseguint un estil propi i característic.

Gènere

neo swing, crazy bluesin’, shaky rhythm, groovy boogie

Formació

Hernán Senra (Chino): dobro i veu
Duska Miscevic, saxo alt
Pol Prats: saxo tenor
Ivan Kovacevic, contrabaix
Marti Elias, bateria

Segell discogràfic

El toro records – Formula free – Indie

Down Home és un dels millors grups que ha parit Barcelona aquests últims anys. Van començar inspirats pel swing i el jump blues dels anys ’50, però al llarg de més de 6 anys han desenvolupat un so inconfusible i amb identitat pròpia.